Notícies

Una temperatura de l'aigua de 40 °C (aproximadament 104 °F) és propera al límit superior del que el cos humà pot tolerar amb seguretat. Segons els estàndards de la indústria per a banys d'hidromassatge, la majoria de fabricants recomanen una temperatura d'aigua segura d'entre 38 °C i 40 °C. Superar aquest interval, especialment amb remulls prolongats, presenta possibles riscos per a la salut.

Els jacuzzis de natació són dispositius inherentment amb un consum elevat d'energia. Si un jacuzzi de natació es deixa encès tota la nit, l'escalfador encara ha de mantenir una temperatura de l'aigua constant (normalment entre 36 °C i 38 °C), cosa que significa un consum d'energia continu.

La capacitat portant de disseny estàndard dels paviments residencials és típicament de 200–300 kg/m². Si la banyera d'hidromassatge té una superfície de base petita, per exemple, només 2 metres quadrats, però el pes total arriba als 800 kg, la capacitat de càrrega per unitat de superfície és de fins a 400 kg/m², superant el rang de seguretat normal.

Molts usuaris de banyeres d'hidromassatge creuen: "Ja he afegit brom, així que ja no m'he de preocupar més per la qualitat de l'aigua", la qual cosa és una idea errònia molt comuna. De fet, el brom només manté una desinfecció contínua, mentre que el xoc és un pas necessari per "restablir" periòdicament la qualitat de l'aigua.

Prova del nivell de pH. Reomplir una banyera d'hidromassatge pot semblar només canviar l'aigua, però en realitat, la composició de l'aigua pot variar cada vegada que s'omple. L'aigua de l'aixeta, l'aigua de pou o l'aigua filtrada tenen un contingut de minerals i carbonats significativament diferent, tots els quals afecten directament l'equilibri del pH de l'aigua.

Tot i que les banyeres d'hidromassatge de luxe tenen un cert grau de resistència a les inclemències del temps a l'aire lliure, no tots els entorns són adequats per a la instal·lació exposada. La impermeabilització és especialment necessària en les situacions següents: • Entorns exteriors oberts a llarg termini • Zones plujoses o humides • Instal·lació en plataformes de fusta o superfícies propenses a l'acumulació d'aigua • Ús poc freqüent

Risc de temperatura excessivament alta de l'aigua Aquest és el factor de seguretat més important per a les dones embarassades que utilitzen una banyera d'hidromassatge de luxe. Si la temperatura de l'aigua supera els 38 °C, pot provocar que la temperatura corporal de la dona embarassada augmenti, que la pressió arterial fluctuï i fins i tot que afecti el desenvolupament normal del fetus.

El component principal del lleixiu és l'hipoclorit de sodi (NaClO), un fort agent oxidant que s'utilitza habitualment per a l'esterilització, el blanqueig i l'eliminació de taques. Tot i que és eficaç per eliminar la floridura i els bacteris en un entorn domèstic, el seu ús en components de banyeres d'hidromassatge pot presentar riscos potencials.

Si feu servir un jacuzzi principalment per alleujar l'estrès laboral o millorar el son, 2 o 3 vegades per setmana és suficient per obtenir resultats òptims. Cada sessió hauria de durar entre 20 i 30 minuts, amb la temperatura de l'aigua mantinguda entre 36 i 38 ℃. Això relaxa els músculs sense causar fatiga excessiva.

CYA, abreviatura d'àcid cianúric, és un compost orgànic cristal·lí blanc, sovint anomenat "estabilitzador del clor" o "protector del clor". La seva funció principal és estabilitzar el clor a l'aigua del jacuzzi exterior, evitant que es descompongui pels raigs ultraviolats de la llum solar, allargant així el temps efectiu del clor.

Si un jacuzzi exterior s'exposa a la llum solar durant períodes prolongats, si el desinfectant és insuficient o si el sistema de filtració no funciona correctament, les algues creixeran i es multiplicaran ràpidament, fent que l'aigua aparegui notablement verda o tèrbola. Aquesta és una de les causes més comunes de "l'aigua verda".

Quan el pH supera els 8,0, els carbonats precipiten en condicions d'escalfament, formant petites partícules en suspensió. Aquestes partícules s'adhereixen a la interfície de l'escuma, fent que l'escuma sigui més forta i més difícil de dissipar. Per tant, un pH alt en si mateix no és un "productor d'escuma", sinó un "mantenidor d'escuma".